Haketia

Haketia

Tipus	dialecte
Ús
Estat	Espanya
Classificació lingüística
llengua humana llengües indoeuropees llengües itàliques llengües romàniques llengües judeoromàniques judeocastellà
Codis
Glottolog	haqu1237

Haquetia (amb la i com a síl·laba tónica) (en hebreu חכיתייה, en àrab حاكيتيا, Ḥākītiyā) és el particular dialecte del nord del Marroc, incloses les ciutats de Ceuta i Melilla, del judeocastellà que parlen els jueus sefardites de la zona, de vegades coneguda com a Djudeo Spañol o ladino occidental.^[1] Les denominacions i ortografies en castellà són vaci·llants: haketía, haketilla, haquitía, jakitía, jaquetilla, haketiya, hakitiya, jaquetía. la seva etimologia és discutida: s'ha pensat que prové de haquito, apòcope d' Ishaquito, diminutiu d' Ishac (Isaac), nom molt usat entre els jueus d'Espanya. Seria, doncs, l'idioma dels haquitos, com es denominava habitualment als membres de la comunitat jueva en la península ibèrica (Sefarad, en hebreu); però no existeixen indicis que corroborin aquesta hipòtesi. Per contra, existeix una altra interpretació més plausible que consisteix en una arrel àrab i una terminació castellana derivada del verb haka, حكى, que significa "dir, parlar, narrar",^[2] sent aquesta opció la més probable.^[3][4]

Es considera que la haketia ha influenciat la parla vernacular llanito, parlada al territori britànic d'Ultramar de Gibraltar degut a la immigració de jueus marroquins.